Caplutta da s. Giusep Darvella
Il bellezia sanctuari egl uclaun da Darvella ei dedicaus al bab nutrider da Jesus, in sogn che tarlischa entras sia mudestadad. Perfin en si’atgna caplutta ston ins ir ad encurir el.
Igl extern
En egl dattan las duas parts dil baghetg: per l’ina la caplutta sco tala cun siu bufatg clutger e per l’autra il pierti alzaus ora che dat access alla caplutta. Ils ornaments exteriurs ein scarts: in sem decorativ va entuorn ed entuorn il baghetg, ella part dil chor ei quei ina garnitura malegiada en fuorma d’ina retscha d’arcadas. Il pierti cun sia caulda colur cotschna deriva dil medem temps sco la caplutta sezza. El ei aviarts sin treis mauns e cuntegn da vart seniastra in pign altar exteriur per survetschs divins ordaviert. Sur la porta-caplutta e da mintga vart anflan ins scenas ord l’affonza da Jesus: la naschientscha, l’adoraziun dils treis s. Retgs e la fuigia ell’Egipta (ca. 1820).
Igl intern
L’emprema impressiun ch’ins retscheiva entrond en caplutta ei ina surabundonza da colurs ed in smugl d’ornaments e figuras che cuvieran igl arviul entirs ed entratgs. La secunda egliada va en direcziun digl altar cul maletg dalla sontga famiglia (ca. 1653). En caplutta da Darvella ei tut concentrau sils treis dels dalla sontga famiglia: Nossadunna vestgida da nobla signura mira giu sin nus contempladers, s. Giusep ch’ei plitost zuppaus el funs stgir ed igl affon Jesus el center dil maletg, silla schanuglia da Maria.
Igl incarnat (colur dalla pial) da Nossadunna e da Jesus ha ina tarlischur migeivla. Il custeivel lenziel resch alv, sil qual Jesus sesa, cun siu giug virtuos da fauldas e parts neidias, da glisch ed umbriva, para da splendurar sco sch’el fuss sez glisch, sco sclarius d’ina glisch interna. Igl arviul dil chor muossa l’encorunaziun da Maria – e vegn perforaus dallas duas tretschas dils zenns.
Igl artg denter chor e nav ei surtratgs cun maletgs rodunds en miniatura che representan ils misteris dil s. Rusari. Silla preit encunter damaun sepresenta in’idilla celestiala cun in marighel dad aunghels che sunan e contan en honur da Diu il Bab. Vi da tschei maun il cunfar dramatic dil giuvenessendi. Cristus sil tron dil mund, circumdaus da Nossadunna e da s. Gion Battesta, dominescha la scena dalla levada: s. Michel cun sia spada da fiug zeivra ils leventai dalla mort en gests e malgests. S. Michel semuossa era vid igl arviul, quella ga cun ina stadera che simbolisescha sia funcziun da peisa-olmas. Ils gests vegnan retscharts dils aunghels cun bratscha aviarta ed empalai encunter tschiel, ferton ch’in triep giavels snueivels catschan ils malgests ellas flommas digl uffiern. Ella part centrala dil maletg sesanflan las roschadas dils sogns dil davos tribunal ch’intercedan pils leventai. Ella retscha sisum pon ins ver denter auter (da seniester) s. Paul (spada), s. Pieder (clavs), s. Giachen il vegl (fest da pelegrin), s. Gion apiestel (calisch cun la siarp suravi), s. Placi (scavazzaus), Sontgaclau (treis meils), s. Roc (biergna da pestilenza silla queissa); retscha giusut (da seniester) s. Emmeram (scala), s. Carli Borromeo (puorpra da cardinal), s. Catrina d’Alexandria (roda, spada e palma), s. Barla (calisch cun la hostia, tuor) e s. Gada (dus seins sin in tablet).
Sortend dalla caplutta da s. Giusep, pon ins tscharner vid la preit sur l’entrada ina scena ord la legenda da Sontgaclau. Il sogn uestg spendra las treis purschalas cun schenghegiar ad ellas treis ruclas dad aur.
Patrocini: s. Giusep (19 da mars)
Construcziun: 1676
Consecraziun: 26 da zercladur 1676 (24 da zercladur 1683)
Davosa renovaziun: intern 1982 extern 2017
La clav per ina viseta ei da retrer tier 081 943 18 54.